Crònica: Deixar Bagdad,Kotaiba AlJanabi – 10 de novembre

Crònica de GEMMA VENTURA MUSTIENES

Deixar Bagdad [Al-Rajil min Bagdad]

Kotaiba AlJanabi

Malgrat que els responsables de la pel·lícula no han pogut acompanyar el públic en el seu visionatge, Deixar Bagdad no ha deixat indiferent a ningú. La tristesa, la tensió i la grisor han contagiat tota la sala i difícil era expressar els sentiments generats per la pel·lícula. Alguns s’han sentit emocionats pel personatge principal, portant una càrrega feixuga de sentiment de culpa a les espatlles. D’altres no han pogut relaxar l’estòmac fins que no ha acabat el darrer fotograma de la pel·lícula, tant les imatges i les escenes han impactat. I finalment, encara d’altres han sentit com els tons grisos, mancats de llum i claror, com els seus personatges i la seva història, els han commogut i marcat. Pocs coneixien la història iraquiana, més enllà d’unes famoses estàtues enderrocades que van donar la volta al món mediatitzat un bon dia de primavera del 2003. Noms i imatges concretes que no mostren la complexitat d’una realitat profunda que la pel·lícula de AlJanabi explora amb, especialment, les filmacions de l’arxiu de Hussein.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s