X MOSTRA DE CINEMA ÀRAB I MEDITERRANI DE CATALUNYA

Cada any ens meravellem que una nova edició de La Mostra vegi la llum, però és que ja en van 10! Una dècada- que és més fàcil de dir que d’arribar-hi-  d’il.lusions compartides, de perseverança i determinació, de compromís. Teixint complicitats d’una banda a l’altra de la mediterrània per obrir una petita finestra als cinemes àrabs a casa nostra. La Mostra ha estat sempre una caixa de ressonància dels anhels i somnis, preocupacions, contradiccions i conflictes que travessen els pobles del mediterrani. Amb un ull posat a l’actualitat més candent però sempre cercant les arrels profundes que ens ajuden a entendre millor com hem arribat fins als nostres dies. Enguany La Mostra està travessada per les migracions i els exilis i per unes realitats vistes amb ulls de dona. Anirem del passat al present, fent atenció al “mentrestant”. Descobrirem que quan ens acostem a noves realitats amb la ment desperta i el cor obert, elles mateixes, i per si soles, són el millor antídot contra prejudicis i estereotips. Perquè no ens trobarem amb “Un món àrab”, homogeni i estàtic,  sinó moltes maneres de ser i viure en aquesta geografia, en unes societats dinàmiques i canviants, i en plena transformació. Vives i creatives, on les dones abracen la religió i alhora s’enfronten més que ningú al tradicionalisme imperant. On homes i dones pensen, observen, reflexionen, debaten, escriuen, s’expressen, llegeixen, proposen, lluiten i es revolten.  I què és sinó el Cinema?

Del 8 al 13 de novembre la Filmoteca de Catalunya acollirà la desena Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya. Seran 10 títols per celebrar els 10 anys que el certamen, organitzat per l’ONG Sodepau, porta enfortint els llaços entre les dues ribes de la Mediterrània.

El Marroc, país convidat

Enguany el país convidat serà el Marroc, país del qual provenen quatre de les pel·lícules projectades. Ahmed el Maanouni, director d’Oh, els dies (Alyam, alyam), un clàssic del cinema marroquí que va donar veu el 1978 a les famílies camperoles, inaugurarà la Mostra el 8 de novembre a les 21.30 hores a la Filmoteca de Catalunya.

Completen la programació del país convidat tres llargmetratges més: Locutori Istambul (Callshop Istanbul), un insight en els locutoris turcs com a testimonis d’excepció de la migració en el segle XXI; L’orquestra dels cecs, que explora els tabús i les privacions de la societat marroquina i Paciència, paciència – Tu aniràs al paradís (Patience, patience-Tu iras au Paradis!), una producció belga signada per la directora marroquina Hadja Lahbib.

L’emigració i l’exili

L’emigració i l’exili travessen bona part de la programació d’aquesta desena edició amb sis títols que trenquen tòpics: els llargmetratges de ficció Oh, els dies (Alyam, alyam), Paciència, paciència – Tu aniràs al paradís (Patience, patience-Tu iras au Paradis!) i Abans de la nevada (Before Snowfall), i els documentals Locutori Istambul (Callshop Istanbul), Un assetjat com jo (Un assiégé comme moi) i Una criada per cadascú (A Maid for Each A Maid for Each).

L’esperat llargmetratge de Hisham Zaman, Abans de la nevada, és una roadmovie poc convencional sobre la família, l’amor, la dignitat i l’honor. Arrenca amb un jove camperol del Kurdistan iraquià, Siyar, embolicat en plàstic i ficant-se a la cisterna d’un camió ple de petroli en cru. Obligat a buscar la seva germana per restaurar la reputació de la família, acaba protagonitzant una autèntica odissea d’est a oest del país. El debut en el llargmetratge de Zaman, rodat íntegrament en kurd, arriba després de quatre curts premiats arreu del món – The bridge, The Roof, Bawke i Winterland.

L’escriptora marroquina Hind Benchekroun, afincada ara al Canadà, i el realitzador kurd Sami Mermer dirigeixen Locutori Istanbul. La ciutat turca, cruïlla entre Europa i Àsia, sempre ha estat una estació en el camí de comerciants i viatgers de tot el món. Avui, pels migrants de l’Àfrica i l’Orient Mitjà, és la porta d’entrada a la terra promesa d’Europa. Refugiats sirians i iraquians es congreguen en els locutoris de la ciutat, que es troben a cada cantonada i ofereixen un lligam vital amb els seus països d’origen. La pel·lícula recull les converses, confidències i moments carregats d’emotivitat que se succeeixen en el dia a dia d’aquests negocis, esdevenint un testimoni poderós i digne de les condicions de la migració en el segle XXI.

El treball domèstic representa un mercat real al Líban, segmentat segons els orígens nacionals i ètnics de les treballadores i que transforma el qui la contracta en l’amo i la treballadora en la seva propietat. El realitzador Maher Abi-Samra s’endinsa amb Una criada per cadascú en una agència de “domèstiques” al Líban. Zein és comercial i ajuda els seus clients a escollir d’un catàleg de dones d’Àfrica i Àsia aquella que respondrà millor a les seves necessitats. La publicitat, la justícia i la policia hi participen. Ell decideix obrir-nos la seva agència per a nosaltres.

La cineasta Hala Alabdalla retrata al documental Un assetjat com jo un editor sirià que viu i treballa a França des dels anys 70, Farouk Mardam-Bey, consagrant la seva vida a donar a conèixer la poesia i el pensament àrab als europeus. Teixint ponts sense descans entre Europa i l’Orient Mitjà, des de l’esclat de la revolució a Síria sensibilitza infatigablement els ciutadans francesos sobre la tragèdia del poble sirià, al que pertany més que mai. El seu compromís esdevé un testimoni excepcional de la lluita d’homes i dones que, des de França, han escollit la no violència i la cultura per fer triomfar l’humanisme i la llibertat dels pobles àrabs.

Una Algèria que dóna voltes

El documental Una glorieta al meu cap (Fi rassi rond-point) ens situa a l’escorxador més gran d’Alger, on viuen i treballen homes al ritme punyent de les seves tasques i somnis. L’esperança, l’amargor, l’amor, el paradís, l’infern i el futbol s’expliquen com melodies a l’estil Chaabi o Raï que marquen el ritme de la seva vida i del seu món. Els joves només parlen del gran amor, i els més vells dialoguen amb els ocells. Més enllà d’uns personatges a l’alçada de la ficció i un to que va del drama a la comèdia, del grotesc al surrealisme, es dibuixa un retrat de la societat algeriana contemporània, de les seves esperances i contradiccions.

Amb ulls de dona

 La meitat de la programació de la desena Mostra està signada per directores. Khadija Al Salami, Mai Masri, Hind Benchekroun, Hadja Lahbib i Hala Alabdalla s’apropen a temes tan diversos com la revolució síria, la resistència d’una mare palestina a la presó o els matrimonis forçats.

La Mostra programarà per primer cop un títol del Iemen, Diez años y divorciada, de la directora Khadija Al Salami. La pel·lícula narra la història d’una nena que entra en una sala de justícia, mira al jutge als ulls i li diu: “vull divorciar-me”. Al Iemen, on no hi ha edat mínima pel matrimoni, Nojoom és obligada a casar-se als 10 anys amb un home de 30. El dot ofereix a la família una renda petita i una boca menys a alimentar. Un arranjament legítim i acceptable per tots menys per la petita Nojoom, que ràpidament veurà com la seva vida canvia radicalment i es converteix en una existència insuportable. La pel·lícula dóna visibilitat a totes aquestes noies forçades a esdevenir dones massa aviat i reivindica el seu dret a una vida digna.

Inspirada en fets reals i rodada en una presó, 3000 Nits (3000 Nights), de la directora palestina Mai Masri, explica la història d’una mestra recent casada que va ser detinguda sota falses acusacions i empresonada a Israel, on va donar a llum. A través la seva lluita per pujar el seu fill darrera els barrots, la pel·lícula traça el viatge d’una jove mare ple d’esperança, resiliència i supervivència contra tot pronòstic.

De la directora Hadja Lahbib podrem veure Paciència, paciència – Tu aniràs al Paradís! Als anys 60, milers de nord Africans van emigrar a Bèlgica per treballar, entre ells moltes dones que van deixar-ho tot enrere per seguir els seus marits cap a un país desconegut. “Paciència, paciència – Tu aniràs al Paradís!” és el que se’ls diu repetidament per animar-les a suportar la seva vida sense queixar-se. Quinze anys més tard, algunes d’elles assaboreixen l’emancipació. Dones divertides, afectuoses i amb una gran capacitat per riure’s deshinibidament d’elles mateixes. Aquesta pel.lícula les acompanya en les seves descobertes, a través la simplicitat de les seves excursions, la seva càlida feminitat i el seu sentit de l’humor.

Els convidats de la Mostra

Del Marroc ens arriba Ahmed el Maanouni (Casablanca, 1944), director d’Oh, els dies (Alyam, alyam) que inaugurarà la Mostra. Aquest escriptor, cineasta i productor, format a Brussel.les i a París, és l’autor de dues de les pel·lícules més emblemàtiques no només del cinema marroquí sinó de tot el cinema àrab: Alyam Alyam (1978) i Transes, de la qual Martin Scorsese va declara que “amb els anys ha esdevingut la meva obsessió. Ahmed el Maanouni fa un retrat no només del grup Nass El Ghiwane, sinó del mateix Marroc i del món d’on ve la música”.

De Síria ens visitarà la reconeguda cineasta Hala Alabdalla, per presentar Un assetjat com jo. Alabdalla, exiliada a França, és una de realitzadores més reconegudes i valentes del cinema àrab, forta opositora al règim i represaliada. Les seves pel·lícules han estat programades a festivals de tot el món, entre ells Venècia, Toronto o Dubaï. Amb Je suis celle qui porte des fleurs vers sa tombe va guanyar el Premi al millor documental al Festival de Venecia. Després vindiren Hé ! nʼoublie pas le cumin, Yolla, un retour vers soi i Comme si nous attrapions un cobra.

Sabine Sidawi, productora de 3000 Nits i Una criada per cadascú i experta en Producció cinematográfica al Pròxim Orient, va fundar el 2007 a Beirut Orjouane Productions, i actualment és una de les productores amb més renom del Líban. Sabine ha produït i co-produït més de 25 pel·lícules, entre ficcions i documentals, que han estat projectades i premiades en festivals d’arreu del món. Actualment està desenvolupant dos llargmetratges de ficció, A Girl Made of dust, de Hiam Abbas, i A Symphony of a flood, de Darine Hoteit. Sidawi imparteix classes de Producció cinematogràfica a les dues universitats més importants del Líban des de 2009.

Organitza:

sodepau

filmo_2

Amb el Suport

logo-bcn-sol-color

Amb la Col·laboració

logos-col

Mitjans col·laboradors

col-mitjans